>Empúries, dos sols per a una mar nostra

>

Asclepi (Esculapi d’Empúries), déu de la medicina, fill d’Apol·lo i de Coronis i pare d’Higieia, representat per un vell barbut, amb un mantell que deixa nus una part del pit i els braços, duia originàriament un bastó al qual s’enrosca una serp. Aquesta estàtua en marbre blanc fou trobada a Empúries l’any 1909 durant les excavacions, partida en dos trossos; datada del s II aC. Des del 2008 s’exposa la Museu d’Empúries. Fa 2,20 m d’alçada i pesa 900 kg. És l’obra d’art grega més important trobada fins ara als Països Catalans.

L’escullera hel·lenística (s II-I aC) feta poc després de l’arribada dels romans, a causa de la intensificació del tràfic comercial, és situada a la platja de Sant Martí (fora del recinte arqueològic). De fet, a banda del poblat indiget establert en aquesta part del golf de Roses (al terme de l’Escala), dues grans civilitzacions van establir-s’hi: una ciutat grega al costat de la platja, la Neàpolis o Emporion ‘mercat’, i una ciutat romana adjacent.

Els grecs, amb llur cultura, condicionaren l’evolució dels indígenes, i donaren lloc a la cultura ibèrica. L’any 218 aC un exèrcit romà comandat per Cneus Corneli Escipió desembarcà al port d’Empúries. S’iniciava el procés de romanització de la península Ibèrica, que tant influí políticament i culturalment.

Els mosaics que decoraven el terra de les cases romanes més importants de la ciutat són una mostra del llegat dels homes que inventaren el mare nostrum.

Fotografies de: Ferran Alexandri