Sport Cultura Barcelona va organitzar el 31 de maig passat la conferència “Dels Pirineus a l’Himàlaia”, que oferí Edurne Pasaban, la primera dona en coronar els 14 vuit mils. L’esdeveniment, que es va fer a la sala d’actes del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), fou presentat per Josep M. Puente, president del CEC, i per Manuel Carreras, president d’Sport Cultura Barcelona, i va comptar amb un aforament complet fins al darrer racó.
Edurne Pasaban, l’alpinista basca de Tolosa, va completar la seva gesta en nou anys, des del 2001 amb l’Everest (8.848 m) fins al 2010 amb l’Annapurna (8.091 m) i el Shisha Pangma (8.027 m); al llarg de la conferència va explicar com s’havia desenvolupat aquest llarg somni de pujar a les muntanyes més altes del planeta.
La conferència va tractar de les primeres i darreres ascensions. En el decurs de l’acte, el públic anava veient imatges dels documentals i vídeos gravats. En acabar cada vídeo, Edurne Pasaban feia una extensa exposició de les seves impressions, acompanyades de nombroses anècdotes, que tingueren un paper rellevant en aquestes ascensions a l’Himàlaia: “He fet el que volia fer i m’ho he passat molt bé fent això”, va declarar.
Algunes de les preguntes destacades dels assistents en acabar la conferència i audiovisual van concloure en afirmacions clares: “Quan vaig a la muntanya em transformo d’alguna manera, perquè jo no tinc gaire coratge”. En preguntar-li sobre els seus projectes de futur, i sobre una possible repetició d’un vuit mil, va ser contundent: “No tinc intenció de tornar a fer un vuit mil, tot i que m’agradaria molt de tornar-hi; però a l’Himàlaia, concretament al Tibet, hi ha muntanyes que van dels sis mil als gairebé set mil metres, i que no han estat mai escalades. Ningú no hi ha anat mai i a mi m’agradaria molt anar-hi, però els xinesos no em donen el permís, perquè ho tenen tancat, i al final me n’hi aniré sense permís…
Revista Muntanya 