“Enverinats”, una excel·lent exposició d’animals vius al Museu Blau de Barcelona

ENVERINATSb

Un dels animals que representa l’exposició “Enverinats”  és la petita granota de punta de fletxa verinosa blava (Dendrobates azureus), que té aquest nom tan llarg perquè algunes tribus amazòniques impregnen les fletxes per caçar amb el verí que expel·leix la pell de l’amfibi, ja que, de fet, és una de les espècies més tòxiques de la natura.

“Enverinats” ens acosta a la realitat del verí amb 50 animals vius: taràntules, insectes, escorpins,  llangardaixos, granotes o serps; però també amb una selecció significativa de plantes i minerals associats al món del verí. L’exposició, a banda de mostrar la bellesa i la raresa d’aquests animals, també mostra la funció i els usos del verí, desmitifica falses creences i descobreix facetes desconegudes d’aquesta substància tòxica capaç de matar, però també de guarir.

_DSC0052
La cobra reial (Ophiophagus hannah) pot arribar a fer més de 5 m. Foto: Alfred Montserrat

L’exposició ofereix la possibilitat de conèixer ben de prop animals verinosos vius, com aquesta  mamba verda (Dendroaspis angusticeps), coneguda per la llegenda dels “set passos”, perquè diuen que set passos pot fer només la persona que hagi estat mossegada per aquesta bonica, espantadissa i fugissera serp arborícola dels boscos de llevant del continent africà.

_DSC0064
La mamba verda és una de les serps més veloces i verinoses del món. Foto: Alfred Montserrat

També és molt interessant la cobra del Cap (Naja nivea), la serp més verinosa d’Àfrica:

_DSC0101
La cobra del Cap és la serp més verinosa d’Àfrica. Foto: Alfred Montserrat

Potser molta gent no sap que només el 20% d’espècies de serps són verinoses, i que les toxines d’aquests ofidis tenen cada cop més aplicacions en fàrmacs per tractar malalties cròniques com l’artrosi i el dolor. O bé que només hi ha quatre espècies de llangardaixos verinosos al món, dues de les quals es poden veure a l’exposició: el monstre de Gila i el llangardaix escorpí.

El verí és també el mètode principal de defensa de les aranyes; però de les 30.000 espècies conegudes, menys de 30 són perilloses, com la d’aquesta taràntula mico (Pterinochilus murinus), que dissuadeix els depredadors alçant les potes del davant i mostrant els quelícers.

11417394616_47181e09f4_o
La taràntula mico o taràntula babuïna daurada és molt agressiva. Foto: Museu Blau

Entre les vitrines, destaca una mostra significativa de minerals, bolets i plantes tòxics. Amb això es vol fer veure que, per exemple, les plantes també han desenvolupat defenses bioquímiques per poder repel·lir els depredadors, substàncies tòxiques que l’ésser humà ha usat des d’antic com a solucions curatives; però que també poden provocar la mort, segons la dosi. També hi trobarem objectes i curiositats, com ara antídots, succionadors de verí, medicaments antics i moderns, ullals, esquelets, animals naturalitzats, eines per manipular els animals perillosos o instruments per practicar els primers auxilis en cas de mossegada. Els panells retroil·luminats completen la informació.

_DSC0068
Alguns verins i tòxics s’han comercialitzat en productes farmacèutics o begudes. Foto: Alfred Montserrat
_DSC0105
L’esquelet de les serps permet veure la seva morfologia i l’adaptació de les dents al crani i les mandíbules. Foto: Alfred Montserrat

Són molt interessants, també, els quatre audiovisuals que es poden veure en aquest espai expositiu, entre les vitrines i els terraris:

  1. Elaboració d’antídots antiofídics i efectes de mossegades (4′): mostra el procés d’elaboració d’antídots, que s’obtenen injectant petites quantitats de verí en animals resistents perquè produeixin anticossos, a partir dels quals es generaran sèrums per contrarestar l’acció del verí. Amb tot, encara hi ha nombroses substàncies per a les quals no s’ha trobat cap antídot.
  2. Alimentació i sistemes dissuasius en ofidis (4′): podem conèixer com s’alimenten, crien i es reprodueixen les serps; però també les modificacions anatòmiques que han desenvolupat, com ara sons, colors i models de conducta per advertir la seva perillositat.
  3. Espècies verinoses del món (2′): una projecció de fotografies que classifica els animals verinosos de tot el món segons la perillositat.
  4. Verí animal (3 ‘): mostra els diferents tipus de verí dels animals, així com els mecanismes que aquests han desenvolupat per produir-los, emmagatzemar-los i inocular-los.

La cura dels animals

Els animals vius podran anar variant al llarg dels dos anys que durarà aquesta exposició segons les seves necessitats o en el cas que emmalalteixin, criïn o no s’adaptin. Tractar amb animals vius al Museu Blau fa necessari habilitar un espai per dur a terme tasques contínues que els garanteixin el bon estat de salut. Són feines molt importants, però que queden al marge de la mirada dels visistants. Alimentació, quarentenes, control de patologies i observació preventiva són algunes de les tasques que fan els cuidadors d’aquests animals cada dia.

Crèdits:
Reportatge de F. Alexandri i Alfred Montserrat, realitzat per a la revista Muntanya durant la presentació a la premsa del 19-12-13 al Museu Blau de Barcelona. Museu de Ciencies Naturals de Barcelona, ubicat al parc del Fòrum.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s