Amb motiu de la mort de Nil Bohigas, l’amic Valentí Zapater, ens deixa aquestes paraules:
Sempre recordaré aquelles vetllades en les quals explicaves la teva última idea o recordaves aquella aventura ja llunyana. Ho feies amb il·lusió als ulls i amb passió. Anaves desgranant amb profusió de detalls com era aquella paret i el que vas viure. Sobretot el que vas viure.
I tots escoltàvem atents, atrets per aquelles paraules, com si fos quelcom màgic. Aquella hivernal a la Torre Asgard, a l’illa de Baffin, on per molt poc no vàreu arribar a la cabana que representava la salvació i poder viure més aventures. La sud del Annapurna en estil alpí, un projecte de bojos, segons comentaven els més experts escaladors de l’època: deien que era impossible. Els detalls de la seva preparació, dies i dies pujant la nord del Pedraforca, una vegada rere l’altra, sense corda. Com nens petits, tot jugant. I va ser possible. I vas poder viure més aventures. Però arriba un dia en que l’aventura de la vida s’acaba. Nil, ens veiem als estels, molt a la vora dels cims.
Valentí Zapater
