img_4388_david-mengual

Refugi de la Renclusa: 100 anys

El refugi de la Renclusa té 100 anys de vida. Situat al cor del parc natural Posets-Maladeta, el refugi de la Renclusa és sens dubte un dels equipaments pirinencs més emblemàtics, no només pel seu emplaçament, sinó també perquè es troba en un lloc de pas per fer ascensions clàssiques i molt apreciades pels excursionistes catalans, i també pels muntanyencs en general, com l’ascensió a l’Aneto (3.404 m), el cim més alt dels Pirineus. El proper dissabte 17 de setembre es duran a terme, al mateix refugi, els actes de celebració d’aquest centenari.

Ferran Alexandri – Director de la revista Muntanya – Dijous, 8 de setembre del 2016.

afcec_nonell_d_3265

El proper 17 de setembre se celebraran al refugi de la Renclusa a les 12:30 els actes del centenari d’aquest refugi, en el decurs dels quals es col·locarà una placa commemorativa. Després, intervindran amb unes paraules, davant de les autoritats i les persones convidades, els presidents de la Federación Aragonesa de Montaña (FAM), Luis Masgrau Gómez, i del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), Josep Manel Puente Pubill. Cap a les 14:00 hi haurà un convit.

Un dels primers actes commemoratius d’aquest esdeveniment fou l’exposició fotogràfica del 21 de juliol passat, al palau dels Comtes de la Ribagorça, a la vila de Benasc, inaugurada pels presidents del la FAM i del CEC. L’exposició aplega més de 130 fotografies, la majoria històriques, procedents de l’Arxiu Fotogràfic del CEC, de la Fototeca de Huesca, de la Fundación Hospital de Benasque, de la FAM, dels guardes del refugi i de l’Editorial Prames. L’exposició està estructurada en quatre apartats: el refugi, la vall de Benasc, l’empremta de l’home i els paisatges de muntanya.

expo_renclusa

 

Una mica d’història

Fou l’enginyer i soci del CEC, Juli Soler i Santaló, gran coneixedor dels Pirineus i, sobretot, de la Vall d’Aran, qui va tenir la pensada, l’any 1913, de construir un refugi al planell de la Renclusa, on hi havia una petita cabana, per tal de donar una base adequada i còmoda  als muntanyencs que volguessin pujar a l’Aneto i altres cim del massís de la Maladeta. Gràcies a l’amistat entre els propietaris del terreny i a les autoritats aragoneses, Soler va aconseguir el permís per construir el refugi. L’Ajuntament de Benasc va cedir la pedra i la fusta dels seus boscos, necessària per a la construcció de l’edifici. Dissortadament, Juli Soler i Santaló va morir el 30 d’abril de 1914 sense poder veure acabat el seu projecte; però el CEC, en homenatge a l’home, a l’excursionista que fou, va decidir acabar el refugi. Durant els estius de 1914 i 1915 es fa un treball intensiu, i l’obra queda enllestida perquè es pugui inaugurar el 5 d’agost de 1916, ara fa cent anys.

Els actes de la inauguració es preparen amb temps i a consciència, però aquest esdeveniment no es va arribar a celebrar mai. Un greu accident ho va impedir: un llamp va matar el guia Josep Sayó, que havia de ser el guarda del nou refugi de la Renclusa. El 27 de juliol de 1916 dos muntanyencs alemanys residents a Barcelona,  Adolf Blass i Ediard Kröger, convidats a la Renclusa, amb Mn. Oliveras, i sota el guiatge de Josep Sayó, van pujar a l’Aneto, que assoliren sense dificultats. Però el temps va canviar de sobte i, mentre Oliveres i Kröger passaven corrents el pas de Mahoma, un llamp va fulminar Sayós i Blass. La tràgica notícia de les dues morts va enfonsar la inauguració i la convertí en un ambient de desolació.

Antonio Abadías, gendre de Sayós, es va fer càrrec de l’administració del refugi, que va complir l’objectiu de donar acolliment i ajuda a tots els excursionistes i turistes que anaven al planell de la Renclusa. Entre 1916 i 1936 són els anys en què els socis més actius del Centre Excursionista de Catalunya es dediquen a pujar el cims més alts del massís i de la serralada pirinenca, i per primera vegada amb esquís, seguint el camí obert pels francesos. L’Aneto es puja amb esquís per primera vegada l’abril de 1922 per Lluís Estasén, Josep Maria Soler i Coll, Carles Feliu i Enric Ribera.

L’activitat de la Renclusa va quedar paralitzada a partir del juliol de 1936 en esclatar la guerra civil a Espanya. Un cop acabada la guerra l’abril de 1939, la Renclusa començà a recuperar la seva funció de refugi de muntanya, a refer els danys causats pel pas del temps i per les ocupacions militars en les passos fronterers i llocs estratègics. L’any 1951, en el 75è aniversari de la fundació del CEC s’obtingué el permís de la Federación Española de Montaña per muntar el tradicional campament d’estiu a la Renclusa. Per aquesta ocasió, es va portar el 12 d’agost a l’Aneto una creu d’alumini monumental de 90 kg que, desmuntada i costejada per 80 voluntaris es va col·locar dalt del cim. El 14 d’agost, 400 aragonesos hi van instal·lar també una escultura de la seva patrona, la Verge de Pilar, que pesava 600 kg.

La Renclusa també va ser una base excel·lent per als ral·lis d’esquí del CEC, que oferien la possibilitat de participació a estrangers, d’entre els quals destaca el ral·li CAI-CAF-CEC de 1976.

La remodelació del refugi de la Renclusa

Amb el pas dels anys es va fer necessària una millora de l’edifici de la Renclusa i dels serveis que oferia el refugi, per la qual cosa la Junta Directiva del CEC va decidir iniciar els tràmits per a una reforma i ampliació. Fou un procés llarg i complicat, que va durar 24 anys i les gestions de quatre presidents de l’entitat.

No va ser fins al juliol de 1989, sota la presidència de Josep Maria Sala, que no es va comptar amb l’aprovació de l’Ajuntament de Benasc i amb tots els permisos necessaris de les autoritats competents per iniciar les obres de remodelació. El nou refugi xalet de la Renclusa no s’inauguraria, però, fins a finals del 2006.

Per aconseguir el finançament, estimat en 300.000 €, el CEC va haver de posar-se d’acord amb la FAM, per incloure la Renclusa en el pla de refugis de la Comunitat Aragonesa, amb la qual cosa es va constituir el Consejo de la Renclusa l’any 1991, on s’establia que el CEC, com a propietari del refugi, per accedir a les subvencions, cedia la meitat de la propietat, concessió i explotació per un període de 49 anys i es creava alhora una comissió mixta formada per membres de totes dues entitats a parts iguals, la presidència de la qual s’exerciria alternativament cada any; també es compartirien la gestió, les despeses i els beneficis que generés l’explotació del nou xalet.

Gràcies a les gestions efectuades per Francesc Homs, diputat de CiU al Congrés, l’any 1995 fou aprovada la quantitat de 240.000 € per al refugi de la Renclusa dins del Plan Nacional de Deportes. S’iniciaren, doncs, les obres, sota la presidència al CEC de Conrad Blanch, tot i que tingueren una aturada per falta de finançament que, a la fi, i gràcies a l’impuls de l’editorial Prames, es pogueren acabar.

La remodelació consistia en construir una ala nova, perpendicular al cos general del vell edifici, per instal·lar-hi el menjador, i ampliar el cos de l’edifici per crear una estança àmplia i còmoda al guarda, a més d’un petit local com a refugi lliure d’hivern amb un accés independent. També s’aixecava un nou pis per augmentar la capacitat de les places. A més, es va instal·lar un nou sistema d’evacuació d’aigües residuals, i es feia una nova conducció d’aigua procedent del torrent de la Maladeta.

Les habitacions dels primer pis es van fer de 4 i 8 lliteres, amb sanitari i dutxa, i a la planta superior, sanitaris comunitaris i habitacions per a una capacitat de 92 places. La llum procedeix de plaques solars i la calefacció a les habitacions i a l’edifici en general, és de gas propà. La planta consta d’una cuina moderna i ben equipada, amb un menjador i un rebedor, armaris per deixar bótes i material divers, a més d’una infermeria completa.

Finalment, el 30 de setembre del 2006, quan el CEC el presidia Josep Manel Puente, es va inaugurar el nou xalet refugi de la Renclusa amb una cerimònia senzilla a cura de la FAM i del CEC.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s