Arxiu de la categoria: Espeleologia

El llibre sobre la Torca del Carlista

El passat 13 de desembre es va presentar a la sala de conferències de la Escuela Técnica Superior de Ingeniería del campus Bizkaia (UPV), a Bilbao, el llibre La Torca del Carlista. Uno de los mayores volúmenes subterráneos del mundo.

Continua llegint El llibre sobre la Torca del Carlista

Els Guies del CEC, els millors companys per gaudir de la muntanya amb seguretat

Guies CEC 1

El balanç del darrer any del servei de guies de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) ha estat molt positiu. La demanda ha estat molt alta a causa del valor afegit que representa l’acompanyament del guia en cada sortida. Els Guies del CEC presenten la novetat de ser un servei obert al públic en general, i ofereixen la experiència a tothom que vulgui gaudir de la muntanya amb seguretat. 

L’Escola de Muntanya i els Guies del CEC només treballen amb tècnics esportius, titulats pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i disposen d’un equip expert en totes les modalitats: escalada, alta muntanya, muntanya mitjana i descens de barrancs. La figura del guia de muntanya, permet poder viure una ascensió, escalada, travessa o aventura, amb la tranquil·litat de saber que estem en bones mans. “La gent té ganes de descobrir la muntanya, de gaudir-la, però amb seguretat i també amb coneixement, és a dir, saber com ens hem de comportar a la muntanya, la tècnica adequada per realitzar el muntanyisme amb plenes garanties, sense patir accidents que es poden evitar”, assenyala Carles Folch, responsable dels Guies del CEC. 

Activitats i serveis

El valor de la muntanya, el respecte a la natura, és transmès d’una manera natural pels guies del CEC, tots vinculats a una institució de més de 137 anys d’història i que tenen com a objectiu fomentar l’excursionisme, conèixer el territori i transmetre aquest coneixement. Les activitats estan dirigides a públics de tots els nivells: famílies, individus, parelles, grups d’amics, empreses, centres escolars i centres esportius, singles, i estrangers. Aquestes activitats poden ser: barranquisme, escalada, vies ferrades, raquetes de neu, esquí de muntanya, esquí de pista, escalada en gel, canals de neu, alpinisme, espeleologia, excursionisme, crestes, snowboard, team building, estades esportives, tallers de natura, etc… Consulteu les activitats per aquest hivern.

A77T00002610

50 anys de la descoberta de l’avenc Montserrat Ubach

Amb motiu dels 50 anys de la descoberta de l’avenc Montserrat Ubach (Cavallera, Solsonès), demà divendres 6 de setembre a les 8 del vespre a la sala Teatre del Consell Comarcal del Solsonès es farà la presentació de la primera exploració d’aquest avenc, duta a terme l’any 1963. Aquest acte estarà presentat per Montserrat Ubach, iniciadora de les exploracions subterrànies a la comarca durant l’anomenada «Operació Solsonès». A continuació s’inaugurarà l’exposició «50 anys de l’avenc Montserrat Ubach».

Diapositiva1Diapositiva2La revista Muntanya va publicar l’any 2009 (nº 881) un extens reportatge sobre la primera exploració de l’avenc Montserrat Ubach amb motiu del 45 aniversari. Podeu descarregar-vos aquest article i la revista sencera a l’hemeroteca on-line del CEC clicant AQUÍ.

MUNT-2009-02-0881-11

Més informació sobre l’avenc Montserrat Ubach a:

ESPELEOBLOC

L’Equip de Recerques Espeleològiques del CEC compleix 60 anys

60-ANYS-EREAmb aquesta imatge, corresponent al bloc del 60 aniversari de l’ERE del Centre Excursionista de Catalunya, s’ha comunicat recentment aquest esdeveniment.

El Centre Excursionista de Catalunya ha estat pioner en moltes coses, en molts esdeveniments esportius, culturals i científics de Catalunya. Va introduir al nostre país l’esquí; però també l’espeleologia, per obra de l’il·lustre soci Norbert Font i Sagué, veritable forjador de l’espeleologia catalana, seguit després per altres consocis insignes, com Marià Faura i Sans, Josep M. Co de Triola o Rafael Amat i Carreras.

L’ERE, l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya, va néixer ara fa seixanta anys, un desembre de 1952, fruit d’aquell mateix esperit apassionat per la descoberta del territori, de l’interior de la terra, per continuar encadenant gestes que han esdevingut històriques en el món d’aquesta disciplina de l’espeleologia i de l’excursionisme científic.

Campanyes destacades de l’ERE del CEC

  • 1954. Exploració de la cova de Na Polida (Menorca), cavitat envaïda per l’aigua.
  • 1963. Operació Solsonès. Es descobreix l’avenc Montserrat Ubach, considerat durant un temps com l’avenc més fondo de Catalunya (-218 m; posteriorment fixat en -202 m).
  • 1963-1964. L’operació Alt Aragó va representar l’inici de l’ERE en l’espeleologia al Pirineu. Es descobreix l’avenc ERE (-262 m; fixat després en -254 m), que va ser l’avenc més fondo de l’Estat espanyol en aquell moment.
  • 1965. Exploració a la serra del Montsec de la grallera Gran del Corralot (1.413 m / -166,5 m). Descobriment de la via ERE (ampliada el 1997).
  • 1970. Expedició a la Piedra de San Martín en què es descobreix el complex ERE.
  • 1972. Es descobreix la grallera del Turbón (T-1), a la serra de Tendeñera, accés al sistema Arañonera.
  • 1974. Formació de l’interclub Grup Arañonera, entre l’ERE i el GIE. Descobriment de l’avenc dels Mamelons (-167 m) als Ports de Tortosa, un nou cent a Catalunya.
  • 1975. Enllaç de la cova de Santa Elena amb el T-1.
  • 1977-1978. Exploració de la Sima GESM (Sierra de las Nives, Màlaga), organitzada pel GESM. L’ERE aconsegueix el seu primer mill, amb el llac ERE a -1.078 m. En aquell moment és l’avenc més fondo de l’Estat espanyol.
  • 1979. Descobriment de l’avenc del Camí de l’Ara.
  • 1985-1990. Exploració i topografia completa de la cova de l’Espluga de Francolí i enllaç amb la surgència de la font Major. Amb 3.590 m de galeries esdevé la tercera cavitat excavada en conglomerats de més recorregut de Catalunya i la setena del món.
  • 1987. Enllaç del T-1 amb l’avenc del Camí de l’Ara (-1.179 m). En aquell moment el sistema Arañonera es va convertir en una de les cavitats més fondes del món, la tercera dels Pirineus i el segon mil de l’ERE.
  • 1997. Descobriment del Foratón de Tendeñera, a la serra de Tendeñera.
  • 2002. Exploració del Foratón de Tendeñera fins a -1.004 m, el tercer mil de l’ERE, que enllaça amb el sistema Arañonera (-1.349 m), i que esdevé una gesta històrica de l’espeleologia catalana.
  • 2003. Descobriment del Foratín de Tendeñera, nova boca del sistema Arañonera, que enllaça amb el Foratón de Tendeñera i els avencs S-1, S-2 i S-3 d’aquest mateix sistema.
  • 2008. Superació del pas de la Marylin a la cova del Castillo (vall d’Echo) i exploració de 4 km de galeries noves.
  • 2010. Enllaç del C-20 (avenc de la Bufona), a Escuaín (Osca), amb les galeries noves del C-9.
  • 2011. Enllaç del C-9 amb la Galería de la Esperanza del Meandrico del Gurrundué, a Escuaín (Osca).
Una columna de gel pot servir d'instal·lació natural per col·locar-hi la corda i davallar aquest pou a la recerca d'una possible continuació. Foto presa per Roger Rovira (c) a la cova Gelada de Peñaforca (vall d'Ansó)
Una columna de gel pot servir d’instal·lació natural per col·locar-hi la corda i davallar aquest pou a la recerca d’una possible continuació. Foto presa per Roger Rovira (c) a la cova Gelada de Peñaforca (vall d’Ansó), publicada a la revista Muntanya 857 (2005)

>La cova de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà)

>La revista  Muntanya i el CEC al “Temps d’aventura”

Tot just acaben de passar cinc anys (era el juliol del 2005), quan un equip de realització del programa “Temps d’aventura” de TV3 – Televisió de Catalunya, dirigit per Jordi Fandiño, em va trucar per demanar-me de fer un reportatge per a aquest programa televisiu en alguna cova de Catalunya. 
De seguida els vaig proposar la cova de l’Espluga de Francolí per diverses raons. Primer, perquè l’ERE del CEC, el club d’espeleologia al qual pertanyo, vam estar treballant en l’exploració d’aquesta gran cavitat des de la dècada de 1980, i la coneixíem prou bé. Però sobretot, perquè és una cova de gran bellesa, d’accés fàcil, que disposa d’un bon riu subterrani i, a més, és la setena cavitat més gran del món excavada en conglomerats. En definitiva, una gran cova  ubicada Catalunya, a sota mateix del poble de l’Espluga de Francolí (avui hi ha una part condicionada per a la visita turística i també per a l’esport d’aventura: cliqueu aquí). 
Una mica d’història

Just a finals de 1985, gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament i del Casal de l’Espluga de Francolí, l’ERE havia explorat 2.700 m d’aquesta cova, fet que triplicava el recorregut conegut fins aleshores. Fruit d’aquesta col·laboració, l’any 1986 es va construir una presa subterrània a la sala de la Biela, que tenia com a objecte la regulació i l’emmagatzematge del cabal del riu subterrani per a l’aprofitament vers la xarxa de distribució urbana.
Entre els anys 1986 i 1990, l’ERE es va dedicar a acabar l’estudi hidrogeològic de l’aparell càrstic relacionat amb la font Major. Així mateix, va col·laborar en la definició de diversos aspectes del Museu de la Vida Rural, i també en l’estructura geològica de la Conca de Barberà, la cova de la font Major i l’aigua de l’Espluga.
Les bones condicions de sequera de la cova de l’Espluga durant l’estiu de 1990 van permetre d’enllaçar els darrers trams, i l’exploració de noves galeries va fer possible d’assolir un recorregut total de 3.590 m.
El vídeo de la cova de l’Espluga de Francolí

El motiu d’aquest apunt és fer saber que el vídeo d’aquest reportatge, emès l’1 de setembre del 2005 al canal 33, en el programa “Temps d’aventura”, es pot veure íntegrament al seguent enllaç de TV3 de “Vídeos a la carta”:
Fotografia apunt: Ferran Alexandri.
Comunicat de premsa publicat a: Muntanya 861 (2005): 50.