“Viaje al blanco”, el diari de l’expedició al pol nord

Jordi Canal-Soler ha publicat recentment Viaje al blanco. Último grado al polo norte, el diari de l’expedició «Últim grau al pol nord», en què va recórrer 111 km des del grau 89º N fins al pol nord sobre esquís. El llibre és la crònica fresca i directa d’una expedició polar.

40 aniversari de l’expedició catalana a l’Annapurna Est (8.026 m) al CEC

El 29 d’abril de 1974 els catalans assolíem el primer vuit mil, gesta que també es pot estendre com el primer vuit mil en l’àmbit de l’Estat espanyol.

Els Guies del CEC, els millors companys per gaudir de la muntanya amb seguretat

El balanç del darrer any del servei de guies de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) ha estat molt positiu. La demanda ha estat molt alta a causa del valor afegit que representa l’acompanyament del guia en cada sortida. Els Guies del CEC presenten la novetat de ser un servei obert al públic en general, i ofereixen la experiència a tothom que vulgui gaudir de la muntanya amb seguretat. 

L’Escola de Muntanya i els Guies del CEC només treballen amb tècnics esportius, titulats pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i disposen d’un equip expert en totes les modalitats: escalada, alta muntanya, muntanya mitjana i descens de barrancs. La figura del guia de muntanya, permet poder viure una ascensió, escalada, travessa o aventura, amb la tranquil·litat de saber que estem en bones mans. “La gent té ganes de descobrir la muntanya, de gaudir-la, però amb seguretat i també amb coneixement, és a dir, saber com ens hem de comportar a la muntanya, la tècnica adequada per realitzar el muntanyisme amb plenes garanties, sense patir accidents que es poden evitar”, assenyala Carles Folch, responsable dels Guies del CEC. 

Activitats i serveis

El valor de la muntanya, el respecte a la natura, és transmès d’una manera natural pels guies del CEC, tots vinculats a una institució de més de 137 anys d’història i que tenen com a objectiu fomentar l’excursionisme, conèixer el territori i transmetre aquest coneixement. Les activitats estan dirigides a públics de tots els nivells: famílies, individus, parelles, grups d’amics, empreses, centres escolars i centres esportius, singles, i estrangers. Aquestes activitats poden ser: barranquisme, escalada, vies ferrades, raquetes de neu, esquí de muntanya, esquí de pista, escalada en gel, canals de neu, alpinisme, espeleologia, excursionisme, crestes, snowboard, team building, estades esportives, tallers de natura, etc… Consulteu les activitats per aquest hivern.

Ferran Latorre: objectiu Lhotse

El 9 d’abril passat, l’alpinista del CEC Ferran Latorre es va posar en marxa cap al Lhotse (8.516 m) a la recerca del seu vuitè vuit mil, en el marc del projecte 14×8000. A l’estiu té previst atacar el K2 (8.611 m) i completar la temporada amb el G1.

Aquesta serà la primera vegada que Latorre intentarà coronar el Lhotse, la quarta muntanya més alta del planeta. En aquesta aventura l’alpinista català acompanyarà Alex Txikon, Juanra Madariaga i José Carlos Tamayo, integrants de l’expedició basca i excompanys del programa televisiu «Al filo de lo imposible». Seguint el procés d’aclimatació habitual, la previsió és atacar el Lhotse a partir de la segona quinzena de maig.

Podeu seguir les evolucions d’aquesta expedició al bloc de Ferran Latorre: www.ferranlatorre.com,  que en aquest moment ja és al camp base del Lhotse/Everest.

 

Conferència d’Edurne Pasaban al CEC

Sport Cultura Barcelona va organitzar el 31 de maig passat la conferència “Dels Pirineus a l’Himàlaia”, que oferí Edurne Pasaban, la primera dona en coronar els 14 vuit mils. L’esdeveniment, que es va fer a la sala d’actes del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), fou presentat per Josep M. Puente, president del CEC, i per Manuel Carreras, president d’Sport Cultura Barcelona, i va comptar amb un aforament complet fins al darrer racó.

Edurne Pasaban, l’alpinista basca de Tolosa, va completar la seva gesta en nou anys, des del 2001 amb l’Everest (8.848 m) fins al 2010 amb l’Annapurna (8.091 m) i el Shisha Pangma (8.027 m); al llarg de la conferència va explicar com s’havia desenvolupat aquest llarg somni de pujar a les muntanyes més altes del planeta.

La conferència va tractar de les primeres i darreres ascensions. En el decurs de l’acte, el públic anava veient imatges dels documentals i vídeos gravats. En acabar cada vídeo, Edurne Pasaban feia una extensa exposició de les seves impressions, acompanyades de nombroses anècdotes, que tingueren un paper rellevant en aquestes ascensions a l’Himàlaia: “He fet el que volia fer i m’ho he passat molt bé fent això”, va declarar.

Algunes de les preguntes destacades dels assistents en acabar la conferència i audiovisual van concloure en afirmacions clares: “Quan vaig a la muntanya em transformo d’alguna manera, perquè jo no tinc gaire coratge”. En preguntar-li sobre els seus projectes de futur, i sobre una possible repetició d’un vuit mil, va ser contundent: “No tinc intenció de tornar a fer un vuit mil, tot i que m’agradaria molt de tornar-hi; però a l’Himàlaia, concretament al Tibet, hi ha muntanyes que van dels sis mil als gairebé set mil metres, i que no han estat mai escalades. Ningú no hi ha anat mai i a mi m’agradaria molt anar-hi, però els xinesos no em donen el permís, perquè ho tenen tancat, i al final me n’hi aniré sense permís…

50 aniversari de la primera expedició espanyola als Andes del Perú (1961), que va obrir una nova via al Nevado Huascarán Sur (6.768 m)

Postal feta a mà que es conserva a l'àlbum de Jordi Pons sobre aquesta expedició. A dalt, d'esquerra a dreta: José Antonio Bescós, Josep Manuel Anglada, Mariano Arrazola, José María Regil, Juan José Díaz, Francesc Guillamon, Félix Méndez; a sota: Jordi Pons, Salvador Rivas, Antonio Pérez Ayuso i Pedro Acuña.

A finals de la dècada de 1950 Josep Manuel Anglada, Francesc Guillemon i Jordi Pons decideixen tirar endavant una expedició al Perú. L’objectiu: l’aresta nord-est del Nevado Huascarán Sur, que continuava encara verge.

Aquest projecte inicial arribà a la Federación Española de Montañismo, que va proposar realitzar una expedició amb el patrocini de la delegación Nacional de Educación Física y Deportes, amb la participació dels millors alpinistes del grup d’alta muntanya espanyol, el GAME.

En l’època, aquesta notícia va tenir un gran ressò en la premsa general, perquè era la primera vegada que l’alpinisme espanyol feia una expedició d’aquesta envergadura al continent americà. L’expedició va ser dirigida per Félix Méndez, i el resultat va ser de 38 cincmils verges a Ayacachi i dos a la Cordillera Blanca; però el cim més important fou la nova via per l’aresta nord-est del Nevado Huascarán Sur (6.768 m), que aconseguiren Josep Manuel Anglada i Jordi Pons el 20 de juliol de 1961.

La revista Muntanya està preparant, conjuntament amb Jordi Pons, un extens treball per commemorar els cinquanta anys d’aquesta expedició, que es veurà publicat en les nostres pàgines al llarg del 2012.

Escut de roba, propietat de Jordi Pons, de l'emblema de l'expedició espanyola que duien tots els alpinistes.