Arxiu de la categoria: Exposicions

“Enverinats”, una excel·lent exposició d’animals vius al Museu Blau de Barcelona

ENVERINATSb

Un dels animals que representa l’exposició “Enverinats”  és la petita granota de punta de fletxa verinosa blava (Dendrobates azureus), que té aquest nom tan llarg perquè algunes tribus amazòniques impregnen les fletxes per caçar amb el verí que expel·leix la pell de l’amfibi, ja que, de fet, és una de les espècies més tòxiques de la natura.

“Enverinats” ens acosta a la realitat del verí amb 50 animals vius: taràntules, insectes, escorpins,  llangardaixos, granotes o serps; però també amb una selecció significativa de plantes i minerals associats al món del verí. L’exposició, a banda de mostrar la bellesa i la raresa d’aquests animals, també mostra la funció i els usos del verí, desmitifica falses creences i descobreix facetes desconegudes d’aquesta substància tòxica capaç de matar, però també de guarir.

_DSC0052
La cobra reial (Ophiophagus hannah) pot arribar a fer més de 5 m. Foto: Alfred Montserrat

L’exposició ofereix la possibilitat de conèixer ben de prop animals verinosos vius, com aquesta  mamba verda (Dendroaspis angusticeps), coneguda per la llegenda dels “set passos”, perquè diuen que set passos pot fer només la persona que hagi estat mossegada per aquesta bonica, espantadissa i fugissera serp arborícola dels boscos de llevant del continent africà.

_DSC0064
La mamba verda és una de les serps més veloces i verinoses del món. Foto: Alfred Montserrat

També és molt interessant la cobra del Cap (Naja nivea), la serp més verinosa d’Àfrica:

_DSC0101
La cobra del Cap és la serp més verinosa d’Àfrica. Foto: Alfred Montserrat

Potser molta gent no sap que només el 20% d’espècies de serps són verinoses, i que les toxines d’aquests ofidis tenen cada cop més aplicacions en fàrmacs per tractar malalties cròniques com l’artrosi i el dolor. O bé que només hi ha quatre espècies de llangardaixos verinosos al món, dues de les quals es poden veure a l’exposició: el monstre de Gila i el llangardaix escorpí.

El verí és també el mètode principal de defensa de les aranyes; però de les 30.000 espècies conegudes, menys de 30 són perilloses, com la d’aquesta taràntula mico (Pterinochilus murinus), que dissuadeix els depredadors alçant les potes del davant i mostrant els quelícers.

11417394616_47181e09f4_o
La taràntula mico o taràntula babuïna daurada és molt agressiva. Foto: Museu Blau

Entre les vitrines, destaca una mostra significativa de minerals, bolets i plantes tòxics. Amb això es vol fer veure que, per exemple, les plantes també han desenvolupat defenses bioquímiques per poder repel·lir els depredadors, substàncies tòxiques que l’ésser humà ha usat des d’antic com a solucions curatives; però que també poden provocar la mort, segons la dosi. També hi trobarem objectes i curiositats, com ara antídots, succionadors de verí, medicaments antics i moderns, ullals, esquelets, animals naturalitzats, eines per manipular els animals perillosos o instruments per practicar els primers auxilis en cas de mossegada. Els panells retroil·luminats completen la informació.

_DSC0068
Alguns verins i tòxics s’han comercialitzat en productes farmacèutics o begudes. Foto: Alfred Montserrat
_DSC0105
L’esquelet de les serps permet veure la seva morfologia i l’adaptació de les dents al crani i les mandíbules. Foto: Alfred Montserrat

Són molt interessants, també, els quatre audiovisuals que es poden veure en aquest espai expositiu, entre les vitrines i els terraris:

  1. Elaboració d’antídots antiofídics i efectes de mossegades (4′): mostra el procés d’elaboració d’antídots, que s’obtenen injectant petites quantitats de verí en animals resistents perquè produeixin anticossos, a partir dels quals es generaran sèrums per contrarestar l’acció del verí. Amb tot, encara hi ha nombroses substàncies per a les quals no s’ha trobat cap antídot.
  2. Alimentació i sistemes dissuasius en ofidis (4′): podem conèixer com s’alimenten, crien i es reprodueixen les serps; però també les modificacions anatòmiques que han desenvolupat, com ara sons, colors i models de conducta per advertir la seva perillositat.
  3. Espècies verinoses del món (2′): una projecció de fotografies que classifica els animals verinosos de tot el món segons la perillositat.
  4. Verí animal (3 ‘): mostra els diferents tipus de verí dels animals, així com els mecanismes que aquests han desenvolupat per produir-los, emmagatzemar-los i inocular-los.

La cura dels animals

Els animals vius podran anar variant al llarg dels dos anys que durarà aquesta exposició segons les seves necessitats o en el cas que emmalalteixin, criïn o no s’adaptin. Tractar amb animals vius al Museu Blau fa necessari habilitar un espai per dur a terme tasques contínues que els garanteixin el bon estat de salut. Són feines molt importants, però que queden al marge de la mirada dels visistants. Alimentació, quarentenes, control de patologies i observació preventiva són algunes de les tasques que fan els cuidadors d’aquests animals cada dia.

Crèdits:
Reportatge de F. Alexandri i Alfred Montserrat, realitzat per a la revista Muntanya durant la presentació a la premsa del 19-12-13 al Museu Blau de Barcelona. Museu de Ciencies Naturals de Barcelona, ubicat al parc del Fòrum.
Anuncis

Esport Extrem

Conferència Ferran Latorre al CEC
Sport Cultura Barcelona va organitzar el mes de gener passat dos actes a la seu del Centre Excursionista de Catalunya, sota el títol: «Anna Corbella i Ferran Latorre. Més enllà del límit: del nivell del mar a 8.000 metres». Aquests dos esportistes excepcionals, que practiquen esports extrems, Anna Corbella com a navegant i Ferran Latorre com a alpinista, van mostrar al públic les seves experiències, similituds i diferències entre tots dos esports.
El 16 de gener es va fer la projecció del documental d’Anna Corbella, presentat i moderat per Ferran Latorre, i el 23 de gener es va fer la projecció del documental de Ferran Latorre, ara presentat i moderat per Anna Corbella. Tots dos actes comptaven també amb la participació de Manuel Carreras, president d’Sport Cultura Barcelona; Antoni Gassó, conseller delegat de Gaes, i de Josep Manel Puente, president del Centre Excursionista de Catalunya.
Cal destacar que després de la projecció del documental de Ferran Latorre el 23 de gener es va inaugurar una nova exposició a la sala Albert H. Gordon del CEC. Amb el títol de «A través del visor», l’alpinista barceloní va mostrar una exhibició de fotografies que reflectien els seus darrers vint anys. L’exposició mostrava una bona part dels paisatges de muntanya més impressionats de la Terra, que Latorre va enregistrar com a càmera del programa «Al filo de lo imposible» des de la seva sensibilitat personal.

Duet: els dos dibuixos que Carles Pujol ha fet per al CEC

El 16 de gener passat es va inaugurar a la sala d’exposicions Albert H. Gordon del Centre Excursionista de Catalunya l’exposició «Duet» de Carles Pujol.

En el trajecte artístic del videoartista Carles Pujol, el dibuix ha estat i és un principi primordial, en constitueix el fonament i una pràctica constant. La naturalesa de les seves obres sobre paper es basa en conceptes de composició i de geometria, de línies i colors que comparteixen l’espai. Molt sovint, constitueixen solucions que aplica a les seves videoinstal·lacions.

Amb aquest criteri va dibuixar el cartell per a la trobada dels Països Catalans del 2004 i el cartell de celebració del 40è aniversari de la revista Muntanya. Es tracta de dues obres adients als motius que les van impulsar. Simbòlicament, els colors actuen en el cartell de la trobada i estableixen una clara referència als Països Catalans, mentre que la forma que tanca i inclou el text suggereix la unitat i el sentit de germanor de la trobada. Al cartell fet per a la revista Muntanya, el triangle negre sobre fons blau evoca el simbolisme de la muntanya i del cel.

La mostra ofereix les obres que van conduir a la solució final impresa, és a dir els diversos passos o estadis del procés de creació, des de la idea original fins a la resolució final.

L’exposició també compta amb la projecció d’un documental produït per la Universitat Autònoma de Barcelona, per a la TV Educativa Iberoamericana, on diversos crítics comenten l’obra artística de Carles Pujol.

Exposició
Del 16 al 30 de gener
Sala d’exposicions Albert H. Gordon
De dilluns a divendres de 16:30 a 21
Centre Excursionista de Catalunya
Carrer del Paradís, 12, 1a planta
Tel. 933 152 311
(c) Roger Rovira, per les fotos

>Inauguració de l’exposició "40 anys de MUNTANYA"

>

El dijous 17 de febrer passat a les 8 del vespre es va inaugurar l’exposició “40 anys de MUNTANYA” a la sala Albert H. Gordon del Centre Excursionista de Catalunya (Paradís 10, de Barcelona). Aquesta exhibició cultural i artística, que estarà oberta al públic fins al 17 de març, ha estat dissenyada per Martí Pujol i Aina Pau. Ofereix un recorregut per la història de la que és considerada com la primera revista excursionista en català.
S’hi poden veure representades les 240 portades de la revista, des del nº 648 (corresponent a l’abril de 1970, quan Muntanya va començar a publicar-se en català) fins al nº 888 (abril del 2010), acompanyades de plafons de text i d’il·lustracions gràfiques que expliquen la història d’aquests quatre decennis; també es mostra com és realitza el procés d’edició dels articles, es donen dades informatives de la revista i es fa un petit homenatge als autors que han fet possible aquests quaranta anys amb els seus treballs.
L’exposició també està dotada d’elements artístics, a cura de Carles Pujol, autor de la pintura Triangle, emblema d’aquest aniversari que, col·locat a l’entrada de la sala, convida a entrar el visitant. 

És destacable també el documental “40 anys de Muntanya” (35 min), dedicat a la revista,  i també a l’excursionisme, treball realitzat pel mateix artista Carles Pujol, així com també el triangle blau que es dibuixa al terra de la sala i en una de les parets, cosa que fa que aquesta exposició esdevingui una autèntica videoinstal·lació.

L’exposició també presentava el nº 893 de la revista Muntanya, el primer del 2011, que ofereix un aspecte totalment renovat: disminució de format, nou disseny, més pàgines i un tractament actualitzat dels articles i de les seccions.

L’acte d’inauguració va començar a la sala d’actes del Centre Excursionista de Catalunya (CEC); hi varen assistir més de dues-centes persones, entre socis del club, subscriptors, mitjans de comunicació, entitats diverses i amics en general. 
La trobada va començar amb les intervencions de Josep M. Puente, president del CEC; Ferran Alexandri, director de Muntanya i comissari d’aquesta l’exposició, i de Xavier Serraïma, en representació de l’Associació de Publicacions Periòdiques en català (APPEC).

Apunt de Ferran Alexandri