Arxiu de la categoria: Natura

Iglús, refugis de supervivència

Un iglú és una construcció en forma de cúpula a on el material és simplement neu!

Els iglús s’associen als inuits (esquimals), ja que el seu hàbitat és en terres gelades i no tenen un altre material que la neu. La vivenda familiar acostuma a tenir una sola cambra o habitació, mentre que també hi ha iglús de gran tamany. Són comunitaris i poden albergar unes vint persones. Fins i tot existeixen iglús més petits que només serveixen per a resguardar els caçadors que s’allunyen de la llar tot perseguint la presa i han de passar una nit al ras. Aquests iglús han de ser de fàcil i ràpida construcció ja que les temperatures exteriors ( inferiors en molts casos a 30 graus), no permeten que una sola persona s’entretingui massa a fora.

Continua llegint Iglús, refugis de supervivència

Anuncis

La importància de les zones humides

alfacada10_martinet_al_crepuscle
Foto: Territori i Medi Ambient

El passat 2 de febrer va ser el Dia Mundial de les Zones Humides, uns dels ecosistemes més rics en biodiversitat del planeta. Ara bé, la seva fragilitat els fa especialment vulnerables, i per això també es troben entre els ecosistemes més amenaçats del món.

Conscients d’aquesta situació, la Fundació Catalunya-La Pedrera ha situat aquests ambients entre els que requereixen d’actuacions prioritàries i per això, des dels seus inicis dedica esforços en conservar, recuperar i restaurar aquestes zones, així com en divulgar els seus valors naturals i la seva funció social i territorial.

11 dels 24 espais que formen la Xarxa Espais Natura de la Fundació són zones humides, que en conjunt tenen una superfície d’unes 300 ha.  Aquests espais acullen diverses tipologies de zones humides, com  llacunes, salines, estanys, desembocadures, prats inundables… Són l’Estany d’Ivars i Vila-SanaCan Morgatl’Alfacadales Salines de la TancadaMig de Dos RiusAlt SegreReserva Natural de SebesLa RubinaTer VellSot del Fuster i la Closa de Mornau.              

                                                                                               deltedelebre                                                      Foto: Territori i Medi Ambient

Des de l’equipament MónNatura Delta de l’Ebre, s’ofereix un programa educatiu per donar a conèixer i sensibilitzar sobre la importància d’una de les zones humides més importants de la mediterrània occidental: El Delta de l’Ebre.

9.000 barraques de pedra seca censades a la wikipedra

barraca
Foto : http://elblocdeterritori.fundaciocatalunya-lapedrera.com/
Wikipedra és l’inventari web 2.0 sobre les barraques i cabanes de pedra seca de Catalunya que pretén recollir informació, permanentment actualitzada, del màxim nombre possible d’aquestes construccions per tal de contribuir al seu coneixement i preservació. Gràcies a la col·laboració de diverses persones i entitats (com el Drac Verd de Sitges) ja hi ha 9.000 construccions de pedra seca inventariades arreu de Catalunya!  

barraques pedra seca1El portal el va posar en marxa l’any 2011 l’Observatori del Paisatge amb la col·laboració i a partir d’una idea inicial de la Fundació. L’aplicació permet, d’una banda, consultar les barraques o cabanes de pedra seca existents als diferents paisatges de Catalunya i a cada municipi, a través de mapes, fitxes, fotografies i croquis; i de l’altra, possibilita que qualsevol persona que ho desitgi pugui introduir al web noves barraques i cabanes.

Foto : http://elblocdeterritori.fundaciocatalunya-lapedrera.com/

Per accedir a Wikipedra: wikipedra.catpaisatge.net

“Enverinats”, una excel·lent exposició d’animals vius al Museu Blau de Barcelona

ENVERINATSb

Un dels animals que representa l’exposició “Enverinats”  és la petita granota de punta de fletxa verinosa blava (Dendrobates azureus), que té aquest nom tan llarg perquè algunes tribus amazòniques impregnen les fletxes per caçar amb el verí que expel·leix la pell de l’amfibi, ja que, de fet, és una de les espècies més tòxiques de la natura.

“Enverinats” ens acosta a la realitat del verí amb 50 animals vius: taràntules, insectes, escorpins,  llangardaixos, granotes o serps; però també amb una selecció significativa de plantes i minerals associats al món del verí. L’exposició, a banda de mostrar la bellesa i la raresa d’aquests animals, també mostra la funció i els usos del verí, desmitifica falses creences i descobreix facetes desconegudes d’aquesta substància tòxica capaç de matar, però també de guarir.

_DSC0052
La cobra reial (Ophiophagus hannah) pot arribar a fer més de 5 m. Foto: Alfred Montserrat

L’exposició ofereix la possibilitat de conèixer ben de prop animals verinosos vius, com aquesta  mamba verda (Dendroaspis angusticeps), coneguda per la llegenda dels “set passos”, perquè diuen que set passos pot fer només la persona que hagi estat mossegada per aquesta bonica, espantadissa i fugissera serp arborícola dels boscos de llevant del continent africà.

_DSC0064
La mamba verda és una de les serps més veloces i verinoses del món. Foto: Alfred Montserrat

També és molt interessant la cobra del Cap (Naja nivea), la serp més verinosa d’Àfrica:

_DSC0101
La cobra del Cap és la serp més verinosa d’Àfrica. Foto: Alfred Montserrat

Potser molta gent no sap que només el 20% d’espècies de serps són verinoses, i que les toxines d’aquests ofidis tenen cada cop més aplicacions en fàrmacs per tractar malalties cròniques com l’artrosi i el dolor. O bé que només hi ha quatre espècies de llangardaixos verinosos al món, dues de les quals es poden veure a l’exposició: el monstre de Gila i el llangardaix escorpí.

El verí és també el mètode principal de defensa de les aranyes; però de les 30.000 espècies conegudes, menys de 30 són perilloses, com la d’aquesta taràntula mico (Pterinochilus murinus), que dissuadeix els depredadors alçant les potes del davant i mostrant els quelícers.

11417394616_47181e09f4_o
La taràntula mico o taràntula babuïna daurada és molt agressiva. Foto: Museu Blau

Entre les vitrines, destaca una mostra significativa de minerals, bolets i plantes tòxics. Amb això es vol fer veure que, per exemple, les plantes també han desenvolupat defenses bioquímiques per poder repel·lir els depredadors, substàncies tòxiques que l’ésser humà ha usat des d’antic com a solucions curatives; però que també poden provocar la mort, segons la dosi. També hi trobarem objectes i curiositats, com ara antídots, succionadors de verí, medicaments antics i moderns, ullals, esquelets, animals naturalitzats, eines per manipular els animals perillosos o instruments per practicar els primers auxilis en cas de mossegada. Els panells retroil·luminats completen la informació.

_DSC0068
Alguns verins i tòxics s’han comercialitzat en productes farmacèutics o begudes. Foto: Alfred Montserrat
_DSC0105
L’esquelet de les serps permet veure la seva morfologia i l’adaptació de les dents al crani i les mandíbules. Foto: Alfred Montserrat

Són molt interessants, també, els quatre audiovisuals que es poden veure en aquest espai expositiu, entre les vitrines i els terraris:

  1. Elaboració d’antídots antiofídics i efectes de mossegades (4′): mostra el procés d’elaboració d’antídots, que s’obtenen injectant petites quantitats de verí en animals resistents perquè produeixin anticossos, a partir dels quals es generaran sèrums per contrarestar l’acció del verí. Amb tot, encara hi ha nombroses substàncies per a les quals no s’ha trobat cap antídot.
  2. Alimentació i sistemes dissuasius en ofidis (4′): podem conèixer com s’alimenten, crien i es reprodueixen les serps; però també les modificacions anatòmiques que han desenvolupat, com ara sons, colors i models de conducta per advertir la seva perillositat.
  3. Espècies verinoses del món (2′): una projecció de fotografies que classifica els animals verinosos de tot el món segons la perillositat.
  4. Verí animal (3 ‘): mostra els diferents tipus de verí dels animals, així com els mecanismes que aquests han desenvolupat per produir-los, emmagatzemar-los i inocular-los.

La cura dels animals

Els animals vius podran anar variant al llarg dels dos anys que durarà aquesta exposició segons les seves necessitats o en el cas que emmalalteixin, criïn o no s’adaptin. Tractar amb animals vius al Museu Blau fa necessari habilitar un espai per dur a terme tasques contínues que els garanteixin el bon estat de salut. Són feines molt importants, però que queden al marge de la mirada dels visistants. Alimentació, quarentenes, control de patologies i observació preventiva són algunes de les tasques que fan els cuidadors d’aquests animals cada dia.

Crèdits:
Reportatge de F. Alexandri i Alfred Montserrat, realitzat per a la revista Muntanya durant la presentació a la premsa del 19-12-13 al Museu Blau de Barcelona. Museu de Ciencies Naturals de Barcelona, ubicat al parc del Fòrum.