>El nº 887 de la revista Muntanya obre el 2010

>

Un lustre d’il·lusió

Encetem l’any 2010 amb una nova edició de la revista Muntanya. Trenta números s’han succeït en cinc anys des que el 2005 amb el número 857 vam iniciar una nova etapa de la revista Muntanya. Han estat cinc temporades apassionants, per les quals hem publicat, gràcies a l’esforç desinteressat i mai no prou agraït dels autors, articles i reportatges de gran qualitat, tant pel que fa als continguts com per la iconografia desenvolupada. Això és el que ens diuen els nostres lectors. I en ho volem creure.

Cal dir que aquest impacte, aquesta imatge, és fruit també d’un treball sord i callat per part de l’equip editorial, format, cal dir-ho també, per bons professionals. Toi i això, aquesta labor seria inútil sense la feina de camp i l’esperit creatiu dels autors, que ens envien els seus treballs amb aquella il·lusió i bon fer sense els quals seria impossible prosseguir amb aquesta revista.

Creiem que el punt àlgid d’aquesta llarga temporadeta ens va arribar l’any 2008 quan vam tenir el reconeixement “APPEC 25 anys” per la nostra presència al carrer des de 1970; però sobretot per haver guanyat el Premi Pica d’Estats, un dels més prestigiosos en premsa catalana, per un dels nostres reportatges, concretament el de la vall de Boí.

Nº 887 (febrer 2010)

En aquest número dediquem un ampli reportatge sobre les cales del cap de Creus. Els excursionistes sovint pensem que a l’hivern només cal anar a esquiar o a fer itineraris a peu per l’alta muntanya; però sovint també oblidem que hi ha paisatges de baixa muntanya que quan més brillen és justament a l’hivern, moment en què esdevenen la millor època per anar-hi. Aquest és el cas del cap de Creus.

Altres reportatges destacats:

• El parc nacional de Peneda-Gerês (Portugal). Un reportatge sobre un parc natural al nord de Portugal, per practicar-hi el senderisme. 
• El Prepirineu llegendari. Dos itineraris per conèixer ermites torglodítiques del Prepirineu aragonès: l’ermita de l’Espelunga, San Victorián i San Martín de la Bal d’Onsera.
• Els Angusto. Una història poc coneguda del pirineisme, sobre els primers guies de muntanya de finals del segle XIX.
• La paret N del Triglav (Eslovènia). Una escalada a la paret més emblemàtica dels Alps Julians.

 

>Catalan Magazines, la nova publicació online

>L’APPEC presenta a la Fira Expolangues de París la nova publicació Catalan Magazines

La revista, que es pot adquirir online, recull articles ja publicats en diverses capçaleres de l’APPEC amb una traducció a l’anglès

L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) va aprofitar la seva presència a la Fira Internacional d’Idiomes Expolangues de París, que va començar el 3 de febrer passat, per presentar la nova publicació Catalan Magazines. Aquesta revista recull un seguit d’articles publicats prèviament en diverses capçaleres de l’assocciació, junt amb la seva traducció a l’anglès. Aquesta publicació serà trimestral i es podrà adquirir a través del quiosc digital de l’APPEC (www.quiosc.cat).

Aquest nou projecte mostra la qualitat de les revistes en català i busca establir vincles amb altres publicacions i entitats de l’exterior. A més, segueix la línia de treball de l’APPEC, que s’ha centrat en l’aposta per les noves tecnologies com a mitjà per ampliar la difusió de les publicacions que en formen part.

El català, llengua d’honor a Expolangues 2010

La Fira Expolangues rep aproximadament 25.000 visitants i compta amb la participació de més de 60 llengües. Aquest any, la convidada d’honor és la llengua catalana, la participació de la qual ha estat organitzada per l’Institut Ramon Llull amb el lema “El català llengua de 10 milions d’europeus”. Heus aquí l’inici d’aquest document:

“El català és la 12a llengua més parlada a Europa amb uns 10 milions de parlants repartits en quatre estats: Espanya, Andorra, França i Itàlia. La majoria dels seus parlants viuen a Catalunya, a les Illes Balears i a bona part del País Valencià, territoris on té la consideració de llengua cooficial amb el castellà. A més, és l´única llengua oficial del Principat d’Andorra. També es parla a les comarques de Catalunya del Nord, al departament francès dels Pirineus Orientals; i a la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya.”

L’objectiu d’Expolangues és presentar les diverses possibilitats d’aprendre un idioma i informar sobre les cultures, les característiques lingüísitques i els programes d’educació de les llengües que hi participen. Representa un punt de trobada dels professionals, els editors, reporters, etc., però també de les editorials i les institucions implicades en l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües.

A la imatge es poden veure Lluís Gendrau, president de l’APPEC, juntament amb Josep Bargalló, director de L’Institut Ramon Llull.

La revista Muntanya també és al Catalan Magazines

La revista Muntanya també s’ha adherit a aquest projecte i ha presentat un reportatge de producció pròpia, publicat en el nº 884 (agost 2009) sobre una expedició espeleològica a l’illa Madre de Dios, a la Patagònia xilena, obra de l’espeleòleg i fotògraf del L’ERE del CEC Roger Rovira. Podeu llegir aquest treball a les pàgines 96-105 de Catalan Magazines.

Trobareu Catalan Magazines a: http://es-cat.zinio.com/reader.jsp?issue=416115970&o=ext

>Nit de les Revistes en Català 2010

>La Nit de les Revistes premia Serra d’Or i El Temps

El 27 de gener passat el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va acollir la 11a edició dels premis de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC). 

En aquesta edició es van premiar les revistes Serra d’Or i El Temps, que van rebre el Premi APPEC pel cinquantè aniversari i pel vint-i-cinquè, respectivament. El president de l’APPEC, Lluís Gendrau, va afirmar que “no és habitual que una revista en català tingui una trajectòria tan llarga com Serra d’Or” i va lloar els contiguts de qualitat de totes dues publicacions, per les seves aportacions en la feina d’explicar la història d’un país.

D’altra banda, el Premi APPEC a la millor revista d’enguany va ser per a la publicació ONGC, i el premi a la millor editorial va anar a parar a Bayard Revistes. La millor nova publicació va ser per a De cine; la millor acció promocional per a la Revista d’Igualada; la millor acció digital per a Zirkolika. L’APPEC també va premiar Llengua Nacional per la millor portada, i el guardó especial se’l va endur la revista Canvi de mentalitat, pel seu 25è aniversari. El premi a la revista més popular va ser per a Lletres.

Aquesta edició també també va reconèixer per la seva carrera professional persones com Joan Laporta, president del Barça, i Pilarín Bayés, gran il·lustradora i artista plofacètica, dibuixant incansable de Cavall Fort des de 1964.

La Nit de les Revistes 2010 va estar presentada pel periodista Xavier Grasset i l’actriu Marta Bayarri, i va comptar amb la presència del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Joan Manuel Tresserras. La Nit va estar amenitzada amb música d’Ariadna Savall i pels pallassos Kike i Solani.

Fotografies: Roger Rovira

>II Concurs de Fotografia de la Revista Muntanya

>Llum, la fotografia guanyadora

Aigua, la imatge finalista

Com ja és habitual des de fa dues edicions, anualment a revista Muntanya convoca un concurs de fotografia de muntanya en dues categories, una dedicada a la muntanya en general i l’altra, de més específica, dedicada a un tema o un esport concret de muntanya.

Amb això es pretén fomentar i incentivar el gust per la fotografia de natura, la passió per anar a cercar paisatges o motius que siguin capaços de crear emoció. Dit d’una altra manera: es vol premiar la creativitat dels participants. Cal dir que les dues edicions han estat un èxit total, sobretot perquè la qualitat de les fotografies presentades pels participants ha estat molt alta, i la tria, veritablement difícil.

Amb data de 18 de gener del 2010 el Jurat del II Concurs de Fotografia de Muntanya va emetre el seu veredicte amb el resultat d’un guanyador i un finalista per a la categoria “La muntanya”. En canvi, pel que fa a la categoria temàtica “La muntanya subterrània”, dedicada enguany a l’espeleologia, ha quedat deserta.

GUANYADOR

Josep Cors Ruiz (Santa Coloma de Farners).

Títol: Llum.

Lloc: cascada Svartifoss, al parc nacional Skaftafell (Islàndia).

FINALISTA

Iolanda Serena Aznar (Bagà).

Títol: Aigua.

Lloc: riu Bastareny, al seu pas per Bagà.

>Els excursionistes també poden escalar la Salamandra

>

Les vies blaves de Montserrat

A finals de la dècada de 1980 i començaments de 1990, amb l’empenta del veterà escalador Joan Cerdà, va néixer la idea de reequipar i recuperar algunes vies d’escalada en perill d’extinció, que havien quedat oblidades a causa del grau baix de dificultat o bé per la dificultat de l’accés.

Així doncs, els escaladors veterans van reequipar algunes d’aquestes agulles de poca dificultat per poder seguir gaudint de l’escalada: són les anomenades vies blaves, un concepte heretat dels colors que usen les estacions d’esquí per definir la dificultat de les pistes.

La Salamandra

Arran de la publicació del reportatge del documental de les vies blaves, a cura del realitzador Gerard Montero (vegeu revista Muntanya, 885 o post anterior), els excursionistes hem comprovat que veritablement aquestes vies són també accessibles al nostre col·lectiu, si hom té, però, un mínim de coneixement de l’escalada. Certament, escalar la Salamandra per l’aresta Brucs no representa una gran dificultat, tret d’algun pas concret que pot superar-se amb una mica de traça. La Salamandra és una agulla maca, elegant, esvelta. Vista des del Montgròs encara és més espectacular.

L’aresta Brucs és una via blava que recorre l’aresta sud de la Salamandra. Com totes les vies blaves, no és molt difícil i està ben assegurada. Fins a la primera reunió és molt fàcil; la sortida presenta, però, un pas de IV una mica llarg, sense massa problemes; després continua un III sostingut fins a la segona reunió, que queda en un petit replà. A partir d’aquí cal vorejar per l’esquerra un díedre, passant per una canaleta (IV); es fa una reunió en un replà i se supera un desplom per culminar el cim per una rampa fàcil. El descens en ràpel es fa per una canal que queda a la dreta mirant des de dalt de l’aresta.

Primera ascensió: Puig i Gallofré (13-9-1936).

Aproximació: Cal anar fins a Collbató i agafar la pista que va cap a la Vinya Nova; continuem en direcció a can Jorba; deixem el cotxe just al revolt on comença el camí dels Francesos o del Bassal dels Gats, que abandonarem en el punt on enllaça amb la canal del Migdia. Hem de seguir aquesta canal fins a la font de la Cadireta, moment en què deixarem aquesta canal per desviar-nos pel caminoi que duu a la Salamandra fins que arribem a la base de l’agulla. L’aproximació és d’unes 2 h.

Dificultat: III sup / IV.

>Surt el nº 886 de la revista Muntanya

>

Els camins històrics de Catalunya

Per conèixer bé el nostre país cal caminar, trepitjar el paisatge i observar la personalitat que ofereix un territori. Per això és molt important la conservació o la recuperació d’antics camins de muntanya, sobretot si aquests senders aporten un patrimoni històric i cultural, a més a més del patrimoni natural, evidentment. Això mateix és el que pretén el GR 151, senyalitzat recentment, ja que descobreix un dels períodes que forjaren la història d’aquest país, el romànic, a través de les comarques d’Osona, el Bages, el Ripollès i el Conflent. I encara més: la descoberta d’un romànic gràcies a la figura del bisbe i abat Oliba, que durant el segle XI va fer possible amb els seus viatges l’arribada de noves idees a Catalunya.

Aquest gran camí, que comença a Montserrat i acaba a Sant Miquel de Cuixà, forma part del nostre territori i compleix amb la funció de fer conèixer el país on vivim d’una manera més profunda, tan necessària avui dia, en un moment en què les revistes de difusió excursionista publiquem molt reportatges de muntanyes d’arreu del món, fruit de l’afany viatger dels muntanyencs; però publiquem poc sobre les muntanyes dels Països Catalans. Estem convençuts, des de la Redacció, que és bo no oblidar mai els camins que recorren la nostra terra, el nostre paisatge.

                                                                           

Articles destacats:

Els Camins del Bisbe i Abat Oliba. Presenta les etapes més significatives del camí al seu pas per la comarca d’Osona, inici de la senyalització del nou GR 151, seguint els paisatges del Ter, des de Vic fins al Bisaura.

El Baltistan llunyà. Aquest article descriu en primera persona les vivències de l’excursionista a través d’un trekking inoblidable per les muntanyes del Karakoram, des d’on es pot veure majestuós el K2, la segona muntanya més alta de la Terra, i recorre l’espectacular glacera de Baltoro.

El Taillon Cara Nord. Descobrir el Taillon al Pirineu central en una escalada d’hivern per una canal directa de la seva cara nord és l’objectiu d’aquest reportatge. Aquestes muntanyes formen part de la història del pirineisme, escenari de grans gestes alpinístiques, on fan més de cent anys els més atrevits van fer itineraris que donaren lloc a les primeres guies d’escalada dels Pirineus.

Més informació a www.cec.cat

>La revista Muntanya entrevista Jordi Pujol

>

Jordi Pujol parla d’excursionisme

L’expresident de Catalunya Jordi Pujol i Soley va concedir una entrevista a la revista Muntanya el 26 de juny passat al seu despatx del passeig de Gràcia. El motiu d’aquesta trobada va servir per presentar oficialment al president Pujol la nova etapa de la revista, especialment els darrers números, com ara el monogràfic que vam dedicar en el número d’abril (882) a Jacint Verdaguer excursionista.

No vam oblidar durant la conversa amb el president Pujol d’explicar-li la tasca social i de difusió de l’excursionisme que desenvolupem des del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), l’editora de la revista Muntanya.

Va ser un entrevista en profunditat, conduïda per Ferran Alexandri, director de la revista Muntanya. Cal dir, també, que Jordi Pujol va estar molt interessat a cada moment sobre les nostres explicacions i comentaris que van sorgir a propòsit de l’excursionisme i el CEC.

Paralel·lament, i amb motiu de la celebració del centenari del refugi vell d’Ulldeter i cinquantenari del nou (propietat del CEC), vam voler fer un repàs històric amb el president Pujol on la muntanya, el paisatge, els camins i la necessitat de fomentar l’excursionisme van ser els principals punts tractats. 

Jordi Pujol afirmava amb encert: “Per estimar i servir bé Catalunya cal haver trepitjat el país, no només la muntanya, sinó també el pla, per la Segarra per exemple, que no té els mateixos al·licients que l’alta muntanya, i que has d’haver après a estimar la pols dels camins de Catalunya, i els camins no són sempre de muntanya.”

En cloure l’entrevista,  vam lliurar a Jordi Pujol alguns exemplars de la nostra publicació, i el president va escriure’ns una dedicatòria al nº 880 que diu: “A la revista Muntanya, i al seu bon servei a l’excursionisme i a Catalunya”.

 El refugi nou d’Ulldeter acaba de fer 50 anys

Podeu llegir aquesta entrevista al nº 885 de la revista Muntanya (descarregueu-lo a www.cec.cat, a l’enllaç de Publicacions).

>Surt el nº 885 de la revista Muntanya

>
Exploracions i projectes nous per a aquesta tardor

Dues grans iniciatives encapçalen el número d’octubre  (885) de la revista Muntanya. En primer lloc una bona notícia: l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya dóna a conèixer dos nous avencs a la serra de Tendenera (Alt Aragó) de més de 400 m de profunditat, que se sumen a les grans cavitats descobertes en aquesta serra des de les campanyes iniciades per aquest equip l’any 1972.

En segon lloc, coneixerem l’experiència de fer un documental de muntanya, a cura del seu realitzador,  Gerard Montero, sobre les vies blaves de Montserrat, uns itineraris d’escalada de poca dificultat que dugueren a terme els pioners d’aquest esport a Catalunya.

Tot seguit, dues propostes per a anar d’excursió per les muntanyes d’arreu del món, com ara al desert mexicà del Vizcaíno, situat a la Baixa Califòrnia, que ofereix uns grans atractius arqueològics i paisatgístics, molt recomanat per als amants dels espais naturals de cara al proper hivern. Seguidament una pinzellada del Japó: l’ascensió al mont Fuji, una de les muntanyes sagrades més famoses del planeta, però també més freqüentades, que no deixa d’oferir-nos un toc d’exotisme i de curiositat.

A la dècada de 1950 anar d’excursió als Pirineus era tot una aventura, i calia usar els mitjans de transport més diversos: tren, autobús de línia, taxi, etc., fins i tot animals de càrrega per a les aproximacions. Rememorar aquells temps també és una manera de reflectir la història de l’excursionisme català, com podem llegir en l’article d’un mític viatge a l’alta muntanya.

Articles destacats:

Dos nous grans avencs a la serra de Tendenera

L’ERE del CEC dóna a conèixer dos nous avencs a la serra de Tendenera (Alt Aragó) de més de 400 m de fondària; l’article, però, reflexiona amb clau d’humor l’experiència personal de l’espeleòleg en el món de la prospecció i la descoberta de noves cavitats.

La prospecció demana constància, esforç i un bon coneixement del territori, però a la fi acaba amb bons resultats: la grallera de la Batxessanga, de 452 m (-405, +47) i l’avenc de la Fita dels Líquens (-428 m).

Les vies blaves de Montserrat

A Montserrat hi ha itineraris d’escalada que a causa de la seva poca dificultat no són gaire freqüentats (alguns ja s’han oblidat, fins i tot). Es tracta de vies d’escalada que es van fer fa molt de temps; es caracteritzen per ser vies curtes i fàcils, però poc assegurades i molt exposades.

A finals de 1980, amb l’empenta de Joan Cerdà, neix la idea de reequipar i recuperar algunes d’aquestes vies en perill d’extinció abans que no es perdin, i que al mateix temps les puguin gaudir els escaladors més veterans, però també els  cursetistes o, fins i tot, els excursionistes aficionats a l’escalda.

Els itineraris s’equipen amb parabolts de color blau, i se substitueixen les reunions i els ràpels malmesos. En resum, són uns itineraris perfectes per a la iniciació a l’escalada. Actualment hi ha nou vies blaves a Montserrat:

1. El Bisbe: Lo somni de Sant Joan (90 m, IV+)
2. El Frare Gros: Aresta Brucs (80 m, IV)
3. La Salamandra: Aresta Brucs (100 m, III+/IV)
4. El Montgròs: Aresta Brucs (120 m, III)
5. La Cajoleta: Aresta Brucs (70 m, V)
6. El Gorro Frigi: Via GEDE (150 m, III)
7. La Pastereta: Aresta Brucs (80 m, III)
8. Miranda del Príncep: Via Blava + Dori (180 m, IV+)
9. La Torta: Via Normal (30 m, IV)

Podeu descarregar-vos la revista Muntanya en format PDF a www.cec.cat (a l’apartat de publicacions) o www.alexandri.cat (a la pàgina d’edició).