>Urdaibai, reserva de la biosfera del País Basc

>

 

El cinturó muntanyós que envolta la reserva d’Urdaibai ofereix la possibilitat d’accedir a punts estratègics des dels quals s’aprecien unes vistes excel·lents. Aquest és el cas del cim d’Ereñozar (446, 5 m), amb vistes excepcionals a la ria de Mundaka.

Urdaibai, reserva de la biosfera

L’any 1970 la UNESCO va començar el projecte anomenat “L’home i la natura” amb l’objectiu de fomentar una relació equilibrada entre els éssers humans i el seu entorn natural, el que avui dia sol anomenar-se com a turisme sostenible. La comarca de Busturialdea-Urdaibai fou declarada reserva de la biosfera l’any 1984 per la seva diversitat ecològica i el seu estat de conservació. S’escampa per una àrea de 220 km2 on viuen prop de 45.000 habitants, la majoria a les viles de Gernika i Bermeo. L’estuari d’Urdaibai, a més de posseir boscos esplendorosos i penya-segats costaners de gran bellesa, és també la zona humida més important del País Basc i un lloc perfecte per anar d’excursió.



Situada al nord de Biscaia, la comarca de Busturialdea, delimitada per la mar Cantàbrica i les conques de diversos rius, dels quals hem de destacar l’Oka, que forma l’ampla vall de la reserva, és una zona humida de gran importància per l’hàbitat de diverses espècies animals. La reserva està formada per la ria de Mundaka, amb aiguamolls i una àrea natural de repòs i hivernació per als ocells migratoris.


Urdaibai està envoltada de muntanyes, platges i maresmes que fan que esdevingui un petit país de contrastos únics. És un paisatge on l’ambient mariner i el rural coincideixen, i la muntanya també mostra el seu espai per anar d’excursió a través de bonics senders i cims d’altura modesta. El punt més alt és al sud de la comarca: l’Astogana, de 809 m, sempre, però amb bones vistes a la vall del riu Oka.



La costa està formada per penya-segats abruptes, verticals, impressionants, amb poques platges amples i llargues de sorra fina. Es tracta d’un litoral fortament retallat pels nombrosos entrants i sortints de les ries.



Tot plegat fa aque Urdaibai sigui una terra de contrastos: aquest paisatge, envoltat de boscos i cims, maresmes i ries reclama amb evidència el seu espai a la Cantàbrica. La fusió entre el mar i la muntanya és òbvia: el blau fosc de l’oceà s’uneix al verd de les muntanyes. Es pot, doncs, caminar per penya-segats arran del mar, trescar per muntanyes i recórrer valletes i racons oblidats que paga la pena trepitjar. A l’interior, els boscos són densos, tret de la zona de maresmes.



Urdaibai, el riu dels senglars


Urdaibai significa ‘el riu dels senglars’, perquè aquest animal ha habitat l’estuari des de temps immemorials. La reserva forma un estuari amb la desembocadura del riu Oka; per això també és conegut per l’estuari de Mundaka o de Guernika. Precisament, la població principal de la vall és Gernika.


El riu Oka neix al cim d’oiz (1.036 m), al sud, fora ja del límit de la reserva d’Urdaibai, i recorre la vall homònima, que conclou a la ria de Mundaka, de 12 km de llargada. Des de Gernika fins a la desembocadura de la Cantàbrica, l’Oka forma un estuari ple de sorrals. Les comes de les muntanyes estan cobertes de boscos d’alzines, alguns roures i castanyers, però especialment de coníferes. 



El que més recomano de veure en aquest riu de senglars és observar els canvis de la ria en diversos moments del dia. Descobriu la baixamar i la plenamar, el canvi de la vall, la desenbocadura i l’illa d’Izaro a l’horitzó. El que més sobta és que en baixamar poden quedar al descobert platges prou extenses, a prop de la desembocadura, que després es cobriran per les aigües que remunten.



Anar d’excursió a Urdaibai


Aquesta comarca ofereix molt bones possibilitats per anar d’excursió, sobretot pel senderisme; però també per la pràctica de la bicicleta de muntanya. Hi ha una xarxa de vint senders de petit recorregut que, a banda del paisatge, també ens faran conèixer els valors culturals i etnogràfics de Busturialdea; a més, una infinitat de camins sense abalisar serpentegen l’estuari d’Urdaibai als quatre vents.


Podem fer itineraris senzills que ens mostren els caseríos o masies típiques basques (baserri), enmig boscos esplèndids i camps sempre verds.



Els baserri, envoltats del verd característic del clima atlàntic, havien estat temps enrere sistemes d’explotació autosuficient, avui dia es dediquen especialment a la ramaderia.



Principals pobles de Busturialdea-Urdaibai

Gernika

És el centre de la comarca, conegut sobretot pel bombardeig de 1937. A la Casa de  Juntas de Gernika, al costat del roure simbòlic, antigament s’hi aplegaven les Juntes Generals i se celebrava el jurament dels furs pel senyor de Biscaia. L’any 1979 es van recuperar les Juntes Generals, i ara és el lloc on el lehendakari jura el càrrec. Cal visitar el Museo de la Paz de Gernika; es tracta d’un museu difusor de la cultura de la pau, que proposa, compara i presenta aspectes universals a través de l’experiència pròpia.


Bermeo

Un dels ports pesquers més importants de la Cantàbrica. Cal visitar el Museu del Pescador, ubicat a la fortalesa dels Escrilla, per conèixer la tradició pesquera de la comarca, les tècniques i els estris a través del temps. Als afores de Bermeo cal anar d’excursió al Peñón de San Juan de Gaztelugatxe, declarat biòtop protegit, que culmina en un ermita encimbellada.


Mundaka

Poble pesquer i turístic, de carrers estrets i sinuosos, reconegut com a santuari del surf. El seu mirador de Portuondo mostra una de les millors panoràmiques de la ria de Mundaka. El centre del poble, presidit per l’església de Santa Maria (segle XVI) és també un bon mirador, ja que domina tot l’estuari d’Urdaibai.


Una nota gastronòmica de Portuondo (Mundaka)

Changurro (cabra de mar) de Portuondo amb làmines de formatge parmesà i percebes.

 
Centre de la biodiversitat d’Euskadi Torre Madariaga


Aquest centre va obrir les portes l’any 2008 amb l’objectiu d’impulsar la conservació i de promoure l’ús sostenible de la biodiversitat i fer-ne divulgació. Ubicat a Busturia, al centre mateix de la reserva de la biosfera d’Urdaibai, la Torre Madariaga és un entorn privilegiat perquè mostra una gran varietat d’ecosistemes i espècies de fauna i flora.



El  centre es dedica al coneixement tècnic i científic i a la investigació. Amb una àrea expositiva, el centre s’ha proposat sensibilitzar sobre el concepte i valor de la biodiversitat per mitjà de fotografies, audiovisuals i muntatges interactius que expliquen què és la biodiversitat: el conjunt de totes les formes vivents de la natura de la comarca. 


Informació pràctica

Madariaga Doerretxea
Euskadiko Biodibersitatearen Zentroa
www.torremadariaga.org

Patronato de la Reserva de Urdaibai
www.euskadi.net/urdaibai

Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Urdaibai


Reportatge publicat i editat per Ferran Alexandri a la revista Muntanya 888 (abril 2010). Podeu descarregar-vos pdf d’aquest article a www.cec.cat (Publicacions; revista Muntanya).



Anuncis

>III Concurs de Fotografia de la Revista Muntanya

>

La revista Muntanya incia el 2010 amb un nou concurs de fotografia de muntanya dedicat a l’esquí

BASES

PARTICIPANTS
Poden participar tots els fotògrafs, aficionats o professionals que ho vulguin.

TEMA
L’esquí i el seu entorn. Fotografies d’esquí de muntanya, nòrdic, alpí, snowboard o en qualsevol altra de les modalitats que es puguin practicar a la neu, tant en l’àmbit esportiu com en la competició.

OBRES
Les obres es presentaran amb arxius digitals en format JPEG. Cada autor podrà presentar fins a un màxim de tres fotografies per cada categoria. La mida i el format recomanable de les fotografies és de 24 x 36 cm amb una resolució de 300 ppp.

PRESENTACIÓ
Les fotografies s’enviaran per correu postal i gravades en un CD o DVD. Juntament amb aquest CD/DVD s’hi adjuntarà la butlleta d’inscripció en un sobre tancat. A la coberta del sobre hi ha de figurar el pseudònim emprat, el mateix que ha de constar en el CD/DVD, i el títol de l’obra.

DATA D’ADMISSIÓ I ENVIAMENT
Fins al 30 de desembre del 2010, al Centre Excursionista de Catalunya (Paradís, 12, 08018 Barcelona).

JURAT
Serà designat per la Redacció de la revista Muntanya entre persones de prestigi reconegut en l’àmbit de fotografia de muntanya i entre els patrocinadors del concurs. La seva decisió serà inapel•lable i, si escau, resoldran les incidències que hi pugui haver.

DECISIÓ
La decisió del Jurat es farà pública durant la primera quinzena de gener del 2011 a través del web www.cec.cat i de la revista Muntanya en el nº de febrer del 2011.

PREMIS
S’atorgaran a les imatges que resultin més creatives o impactants d’entre totes les que es presentin al concurs. En qualsevol cas, es ponderarà especialment el contingut temàtic.

GUANYADOR: dos caps de setmana a VALLNORD (Andorra), en els hotels ABBA XALET SUITES**** / HOLTEL MÀGIC MASSANA **** en  règim AD, més forfets, per a dues persones, a més d’un lot de llibres (selecció CEC). Conjunt valorat en 750 €.

FINALISTA: pells d’esquí de muntanya POMOCA ADVENTURE GLIDE, destinades a esquiadors de muntanya i a competidors amateurs, amb tecnologia Pomoca Safer Skin (70 % mohair, 30% niló), una motxilla d’equí FERRINO LITE 25, de poliester, amb butxaques per a sonda i pala,  portapiolets, cinta de compressió i compatibilitat amb bossa d’hidratació, a més d’un lot de llibres (selecció CEC). Conjunt valorat en 350 €. 

Lot de llibres (selecció CEC):

• 100 anys d’esquí a Catalunya. Passions de neu (Antoni Real).
• Objectiu infinit. L’ambiciosa i intensa creació fotogràfica d’Ignasi Canals i Tarrats. (Josep Maria Cuenca i Ramon Barnadas).
• Flora i vegetació (Josep Vigo i Bonada).

ALTRES  CONSIDERACIONS
• La direccció tècnica del concurs pot desestimar les fotografies que no s’adaptin a aquestes bases i el tema.
• De les fotografies premiades es publicaran a la revista Muntanya i s’enviarà gratuïtament un exemplar als concursants.
• Els arxius digitals no es retornaran i es destruiran els CD/DVD a la fi de l’edició.
• Les fotografies que obtinguin premis, la revista Muntanya es reserva el dret de fer les còpies que calguin per a la seva publicació, tenint en compte que els autors de les fotografies continuaran sent els únic titulars dels drets d’autor i es responsabilitzaran que no hi hagi drets a tercers de les obres presentades.

Informació i consultes:
revista.muntanya@cec.cat
www.cec.cat (apartat publicacions)
993 152 311

>El nº 887 de la revista Muntanya obre el 2010

>

Un lustre d’il·lusió

Encetem l’any 2010 amb una nova edició de la revista Muntanya. Trenta números s’han succeït en cinc anys des que el 2005 amb el número 857 vam iniciar una nova etapa de la revista Muntanya. Han estat cinc temporades apassionants, per les quals hem publicat, gràcies a l’esforç desinteressat i mai no prou agraït dels autors, articles i reportatges de gran qualitat, tant pel que fa als continguts com per la iconografia desenvolupada. Això és el que ens diuen els nostres lectors. I en ho volem creure.
Cal dir que aquest impacte, aquesta imatge, és fruit també d’un treball sord i callat per part de l’equip editorial, format, cal dir-ho també, per bons professionals. Toi i això, aquesta labor seria inútil sense la feina de camp i l’esperit creatiu dels autors, que ens envien els seus treballs amb aquella il·lusió i bon fer sense els quals seria impossible prosseguir amb aquesta revista.
Creiem que el punt àlgid d’aquesta llarga temporadeta ens va arribar l’any 2008 quan vam tenir el reconeixement “APPEC 25 anys” per la nostra presència al carrer des de 1970; però sobretot per haver guanyat el Premi Pica d’Estats, un dels més prestigiosos en premsa catalana, per un dels nostres reportatges, concretament el de la vall de Boí.

Nº 887 (febrer 2010)
En aquest número dediquem un ampli reportatge sobre les cales del cap de Creus. Els excursionistes sovint pensem que a l’hivern només cal anar a esquiar o a fer itineraris a peu per l’alta muntanya; però sovint també oblidem que hi ha paisatges de baixa muntanya que quan més brillen és justament a l’hivern, moment en què esdevenen la millor època per anar-hi. Aquest és el cas del cap de Creus.
Altres reportatges destacats:
  • El parc nacional de Peneda-Gerês (Portugal). Un reportatge sobre un parc natural al nord de Portugal, per practicar-hi el senderisme. 
  • El Prepirineu llegendari. Dos itineraris per conèixer ermites torglodítiques del Prepirineu aragonès: l’ermita de l’Espelunga, San Victorián i San Martín de la Bal d’Onsera.
  • Els Angusto. Una història poc coneguda del pirineisme, sobre els primers guies de muntanya de finals del segle XIX.
  • La paret N del Triglav (Eslovènia). Una escalada a la paret més emblemàtica dels Alps Julians.
 

>Catalan Magazines, la nova publicació online

>L’APPEC presenta a la Fira Expolangues de París la nova publicació Catalan Magazines

La revista, que es pot adquirir online, recull articles ja publicats en diverses capçaleres de l’APPEC amb una traducció a l’anglès

L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) va aprofitar la seva presència a la Fira Internacional d’Idiomes Expolangues de París, que va començar el 3 de febrer passat, per presentar la nova publicació Catalan Magazines. Aquesta revista recull un seguit d’articles publicats prèviament en diverses capçaleres de l’assocciació, junt amb la seva traducció a l’anglès. Aquesta publicació serà trimestral i es podrà adquirir a través del quiosc digital de l’APPEC (www.quiosc.cat).
Aquest nou projecte mostra la qualitat de les revistes en català i busca establir vincles amb altres publicacions i entitats de l’exterior. A més, segueix la línia de treball de l’APPEC, que s’ha centrat en l’aposta per les noves tecnologies com a mitjà per ampliar la difusió de les publicacions que en formen part.
El català, llengua d’honor a Expolangues 2010
La Fira Expolangues rep aproximadament 25.000 visitants i compta amb la participació de més de 60 llengües. Aquest any, la convidada d’honor és la llengua catalana, la participació de la qual ha estat organitzada per l’Institut Ramon Llull amb el lema “El català llengua de 10 milions d’europeus”. Heus aquí l’inici d’aquest document:
“El català és la 12a llengua més parlada a Europa amb uns 10 milions de parlants repartits en quatre estats: Espanya, Andorra, França i Itàlia. La majoria dels seus parlants viuen a Catalunya, a les Illes Balears i a bona part del País Valencià, territoris on té la consideració de llengua cooficial amb el castellà. A més, és l´única llengua oficial del Principat d’Andorra. També es parla a les comarques de Catalunya del Nord, al departament francès dels Pirineus Orientals; i a la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya.”
L’objectiu d’Expolangues és presentar les diverses possibilitats d’aprendre un idioma i informar sobre les cultures, les característiques lingüísitques i els programes d’educació de les llengües que hi participen. Representa un punt de trobada dels professionals, els editors, reporters, etc., però també de les editorials i les institucions implicades en l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües.
A la imatge es poden veure Lluís Gendrau, president de l’APPEC, juntament amb Josep Bargalló, director de L’Institut Ramon Llull.
La revista Muntanya també és al Catalan Magazines
La revista Muntanya també s’ha adherit a aquest projecte i ha presentat un reportatge de producció pròpia, publicat en el nº 884 (agost 2009) sobre una expedició espeleològica a l’illa Madre de Dios, a la Patagònia xilena, obra de l’espeleòleg i fotògraf del L’ERE del CEC Roger Rovira. Podeu llegir aquest treball a les pàgines 96-105 de Catalan Magazines.

>Nit de les Revistes en Català 2010

>La Nit de les Revistes premia Serra d’Or i El Temps

El 27 de gener passat el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va acollir la 11a edició dels premis de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC). 

En aquesta edició es van premiar les revistes Serra d’Or i El Temps, que van rebre el Premi APPEC pel cinquantè aniversari i pel vint-i-cinquè, respectivament. El president de l’APPEC, Lluís Gendrau, va afirmar que “no és habitual que una revista en català tingui una trajectòria tan llarga com Serra d’Or” i va lloar els contiguts de qualitat de totes dues publicacions, per les seves aportacions en la feina d’explicar la història d’un país.
D’altra banda, el Premi APPEC a la millor revista d’enguany va ser per a la publicació ONGC, i el premi a la millor editorial va anar a parar a Bayard Revistes. La millor nova publicació va ser per a De cine; la millor acció promocional per a la Revista d’Igualada; la millor acció digital per a Zirkolika. L’APPEC també va premiar Llengua Nacional per la millor portada, i el guardó especial se’l va endur la revista Canvi de mentalitat, pel seu 25è aniversari. El premi a la revista més popular va ser per a Lletres.
Aquesta edició també també va reconèixer per la seva carrera professional persones com Joan Laporta, president del Barça, i Pilarín Bayés, gran il·lustradora i artista plofacètica, dibuixant incansable de Cavall Fort des de 1964.
La Nit de les Revistes 2010 va estar presentada pel periodista Xavier Grasset i l’actriu Marta Bayarri, i va comptar amb la presència del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Joan Manuel Tresserras. La Nit va estar amenitzada amb música d’Ariadna Savall i pels pallassos Kike i Solani.
Fotografies: Roger Rovira

>II Concurs de Fotografia de la Revista Muntanya

>Llum, la fotografia guanyadora

Aigua, la imatge finalista

Com ja és habitual des de fa dues edicions, anualment a revista Muntanya convoca un concurs de fotografia de muntanya en dues categories, una dedicada a la muntanya en general i l’altra, de més específica, dedicada a un tema o un esport concret de muntanya.
Amb això es pretén fomentar i incentivar el gust per la fotografia de natura, la passió per anar a cercar paisatges o motius que siguin capaços de crear emoció. Dit d’una altra manera: es vol premiar la creativitat dels participants. Cal dir que les dues edicions han estat un èxit total, sobretot perquè la qualitat de les fotografies presentades pels participants ha estat molt alta, i la tria, veritablement difícil.
Amb data de 18 de gener del 2010 el Jurat del II Concurs de Fotografia de Muntanya va emetre el seu veredicte amb el resultat d’un guanyador i un finalista per a la categoria “La muntanya”. En canvi, pel que fa a la categoria temàtica “La muntanya subterrània”, dedicada enguany a l’espeleologia, ha quedat deserta.

GUANYADOR
Josep Cors Ruiz (Santa Coloma de Farners).
Títol: Llum.
Lloc: cascada Svartifoss, al parc nacional Skaftafell (Islàndia).

FINALISTA
Iolanda Serena Aznar (Bagà).
Títol: Aigua.
Lloc: riu Bastareny, al seu pas per Bagà.

>Els excursionistes també poden escalar la Salamandra

>

Les vies blaves de Montserrat

A finals de la dècada de 1980 i començaments de 1990, amb l’empenta del veterà escalador Joan Cerdà, va néixer la idea de reequipar i recuperar algunes vies d’escalada en perill d’extinció, que havien quedat oblidades a causa del grau baix de dificultat o bé per la dificultat de l’accés.
Així doncs, els escaladors veterans van reequipar algunes d’aquestes agulles de poca dificultat per poder seguir gaudint de l’escalada: són les anomenades vies blaves, un concepte heretat dels colors que usen les estacions d’esquí per definir la dificultat de les pistes.

La Salamandra

Arran de la publicació del reportatge del documental de les vies blaves, a cura del realitzador Gerard Montero (vegeu revista Muntanya, 885 o post anterior), els excursionistes hem comprovat que veritablement aquestes vies són també accessibles al nostre col·lectiu, si hom té, però, un mínim de coneixement de l’escalada. Certament, escalar la Salamandra per l’aresta Brucs no representa una gran dificultat, tret d’algun pas concret que pot superar-se amb una mica de traça. La Salamandra és una agulla maca, elegant, esvelta. Vista des del Montgròs encara és més espectacular.
L’aresta Brucs és una via blava que recorre l’aresta sud de la Salamandra. Com totes les vies blaves, no és molt difícil i està ben assegurada. Fins a la primera reunió és molt fàcil; la sortida presenta, però, un pas de IV una mica llarg, sense massa problemes; després continua un III sostingut fins a la segona reunió, que queda en un petit replà. A partir d’aquí cal vorejar per l’esquerra un díedre, passant per una canaleta (IV); es fa una reunió en un replà i se supera un desplom per culminar el cim per una rampa fàcil. El descens en ràpel es fa per una canal que queda a la dreta mirant des de dalt de l’aresta.

Primera ascensió: Puig i Gallofré (13-9-1936).
Aproximació: Cal anar fins a Collbató i agafar la pista que va cap a la Vinya Nova; continuem en direcció a can Jorba; deixem el cotxe just al revolt on comença el camí dels Francesos o del Bassal dels Gats, que abandonarem en el punt on enllaça amb la canal del Migdia. Hem de seguir aquesta canal fins a la font de la Cadireta, moment en què deixarem aquesta canal per desviar-nos pel caminoi que duu a la Salamandra fins que arribem a la base de l’agulla. L’aproximació és d’unes 2 h.
Dificultat: III sup / IV.

Aventura literària

No paguis pel que altres vulguin que tu llegeixis

Revista Muntanya

La primera revista d'excursionisme en català

VERTILÍQUENS

La primera revista d'excursionisme en català

Per camins i cims

La primera revista d'excursionisme en català

PATRIMONI I MUNTANYES

La primera revista d'excursionisme en català

Viajeros4x4x4

18 años viajando por el mundo sin parar en furgo 4x4, a pie y en moto!!!

INDRETS OBLIDATS

El blog on el pas del temps fa estralls

Excursions del Joan Ramon

La primera revista d'excursionisme en català

espeleovictor

La primera revista d'excursionisme en català

El racó dels meus somnis

La primera revista d'excursionisme en català

CAMINS DE PERAMOLA

PASSEJADES I EXCURSIONS

espeleobloc

La primera revista d'excursionisme en català

Amunt i avall

La primera revista d'excursionisme en català

Blog de Ferran Alexandri

La primera revista d'excursionisme en català

El Bloc de Territori i Medi Ambient

Xarxa d'Espais Natura i projectes de gestió i conservació del territori de la Fundació Catalunya-La Pedrera

MónNatura Pirineus

Centre d'educació ambiental